Com que el so està associat a una ona de pressió, es pot caracteritzar per la seva freqüència i el seu nivell de pressió sonora.

Freqüència

Cada so té una freqüència característica, que és alta en els sons aguts i baixa en els greus. Les freqüències baixes són les més difícils d’atenuar i les que arriben més lluny.

Les persones no sentim totes les freqüències. Anomenem infrasons o ultrasons tots aquells que queden fora del rang d’audició, és a dir, de la resposta de l’oïda.

Freqüències d'audició.

Nivell de pressió sonora

El nivell de pressió sonora ens indica com és de fort un soroll. Es mesura amb un aparell anomenat sonòmetre, que ens dóna la quantitat de decibels (dB) de cada so. A més pressió sonora, considerem que un so és més fort.

L’oïda humana respon de forma diferent a cada freqüència, i d’aquí ve que hom hagi establert com a mesura del soroll el dBA. L’escala A ajusta el nivell de soroll a cada freqüència de forma similar a com ho fa l’oïda humanal.

		L’escala de decibels A (dBA) és la més emprada perquè reflecteix la corba de ponderació de sons que capta l’oïda humana. És a dir, s’ajusta al comportament de l’oïda davant de la freqüencia del so.

Taula de valors de referència.

Un més un no sumen dos
Els decibels segueixen una escala logarítmica, no decimal, que està construïda de manera que la suma de dues fonts sonores iguals, afegeix 3 dB.

Duplicar no és multiplicar per dos
A efectes de percepció, per duplicar la sensació sonora, cal augmentar 10 dB el nivell de pressió sonora. Augmentar 10 dB un so produeix la sensació de sentir el doble de soroll.

		Tots els sons són objecte d’una valoració subjectiva. El baluern que genera un bòlid de competició pot excitar l’admiració del públic i alhora exasperar els veïns del circuit.